Romanç De Na Roseta - Maria Del Mar Bonet/Popular/Joan Valent
Per Cotaina vaig passar
Figueral a cada banda
Hi havia pomes en randa
I vi blanc per refrescar
De Cotaina vaig partir
Amb una fosca resolta
Pes camí me varen dir
Bartomeu na Rosa és morta
No sé si ho feien a posta
O per dàrem més tristor
Uns me deien que era morta
Altres que estava millor
A ca seua vaig anar
Demanant na Rosa nostra
Això va ser per resposta
Na Roseta morirà
Mentre pujava s'escala
La pujava jo tot sol
Ella es tapava la cara
Amb sa colga d'es llenol
Roseta vos faig por
Que sa cara vos tapau
Bartomeu tens sa clau
Que travessa lo meu cor
Sa mare li diu plorant
Roseta que estàs millor
Ella diu Mumare no
Que es meu mal ja va augmentant
Quan s'havia de morir
S'enamorat hi era a prop
Li va regalar una flor
Que just era un serafí
Quan la duien a enterrar
Quatre joves la portaven
Tots quatre la festejaven
Era cosa de plorar
A l'endemà de matí
Va sortir de casa seua
I només va poder dir
Na Roseta ja no és meua