Romanç De Na Roseta - Maria Del Mar Bonet/Popular/Joan Valent

Per Cotaina vaig passar

Figueral a cada banda

Hi havia pomes en randa

I vi blanc per refrescar

De Cotaina vaig partir

Amb una fosca resolta

Pes camí me varen dir

Bartomeu na Rosa és morta

No sé si ho feien a posta

O per dàrem més tristor

Uns me deien que era morta

Altres que estava millor

A ca seua vaig anar

Demanant na Rosa nostra

Això va ser per resposta

Na Roseta morirà

Mentre pujava s'escala

La pujava jo tot sol

Ella es tapava la cara

Amb sa colga d'es llenol

Roseta vos faig por

Que sa cara vos tapau

Bartomeu tens sa clau

Que travessa lo meu cor

Sa mare li diu plorant

Roseta que estàs millor

Ella diu Mumare no

Que es meu mal ja va augmentant

Quan s'havia de morir

S'enamorat hi era a prop

Li va regalar una flor

Que just era un serafí

Quan la duien a enterrar

Quatre joves la portaven

Tots quatre la festejaven

Era cosa de plorar

A l'endemà de matí

Va sortir de casa seua

I només va poder dir

Na Roseta ja no és meua